Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” (1839), i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail, ampliat el 1848 amb Le Droit au travail, en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats; a cada u segons les seves necessitats”; la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social; mentrestant, la seva Histoire de dix ans (1841) actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip. Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el seu projecte dels Ateliers Nationaux. A causa dels fets del juny del 1848 fou acusat d’instigador i hagué de fugir a Anglaterra, d’on no tornà fins el 1870, per prendre part en la resistència antiprussiana. Deplorà la Comuna però demanà després a l’Assemblea l’amnistia dels comunards. El 1876 fundà el partit radical-socialista. Com a historiador, escriví una Histoire de la Révolution Française i l'Histoire de la Révolution de 1848 (1870).