Blanca de Castella

(Palència, 1188 — Maubuisson, 1252)

Reina i regent de França.

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra. Casada (1213) amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent (1226-34) de llur fill, Lluís IX. Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud. Pel tractat de París (1229) obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca. Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada.