Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953. Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller. Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià.
S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls (catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló), i també en ceràmica. Són molt característics els seus plafons a base de formes orgàniques. Bon coneixedor de la ceràmica popular, es preocupà per la recuperació de les tècniques tradicionals.
L’any 1975 fou detingut per la policia juntament amb la seva muller, la també artista Carmen Perujo, per protestar contra l’enderrocament de la Ciutat Lineal de Madrid, projectada per l’arquitecte Arturo Soria.
Participà en moltes exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaca la Biennal de Venècia (1975), on presentà les Propostes ornamentals, i hi ha obres seves als museus d’art modern de Tòquio, Nova York i San Francisco, al d’art contemporani de Madrid i al de ceràmica de Barcelona. És també autor de nombroses escultures públiques, a les Autopistes del Mediterrani i en diverses ciutats del País Valencià (Monument a la Constitució, Alacant, 1986; Homenatge a la Dama d’Elx, Elx, 1987; Monument al pescador, el Campello, 1986).
L’any 2008 la Universitat d’Alacant li dedicà una important retrospectiva, i el 2010 cedí bona part de la seva obra a Mutxamel per a fer-hi un museu. Aquesta Universitat el guardonà el 2005 amb el premi Maisonnave, i el 2010 l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica li atorgà el Premi Nacional de ceràmica.