Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona. Especialista en poesia castellana del Siglo de Oro, el, publicà l’edició crítica de tota la poesia de Quevedo (1969-81), Herrera (1975), Lope de Vega (1981), Fray Luis de León (1990) i de La Dorotea, de Lope de Vega (1996) i Cántico, de Jorge Guillén (2000), i estudis de caràcter més textual que pròpiament literari, a més de llibres de text i d’antologies poètiques. Fou autor, també, de Sobre poesía de la Edad de Oro (1970), Sobre el rigor poètico en España y otros ensayos (1977), La vida como discurso (1981), etc. Fou membre corresponent de l’Academia Española, de la qual fou elegit membre d’Honor l’any de la seva mort, i numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i de la Hispanic Society de Nova York. Pare dels també filòlegs José Manuel i Luis Alberto Blecua Perdices.