Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació. President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche (‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844), dimití i es traslladà a Munic (1847). La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht (‘Dret públic general’, 1851-52). Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg. Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant (1873).