Nebot de Pròsper de Bofarull. Ingressà al seminari de Tarragona, però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat. Arxiver (1863) i bibliotecari (1867) municipal, dugué a terme l’ordenació i la classificació del fons de l’arxiu de Reus. Contribuí a l’estudi de la història de la seva ciutat i de Catalunya des d’una òptica predominantment romàntica i moderada, amb obres com Anales históricos de Reus (1845, encapçalats amb uns versos del seu germà Antoni reivindicant el català, i ampliats el 1866-67), Poblet (1848), Reus en el bolsillo (1851), Memoria histórica de la Congregación de la Purísima Sangre (1853), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i, en col·laboració amb Joan Francesc Albinyana, l’obra Tarragona monumental (1849). Fundà el periòdic teatral El Juglar, el primer d’aquest gènere a Catalunya, el Diario de avisos y noticias (1844) i el Diario de Reus (1859), que dirigí fins a la mort. Fou bibliotecari del Centre de Lectura de Reus, del qual també fou tresorer (1862) i soci de mèrit (1870), i membre de la Societat Arqueològica Tarraconense.