Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques. En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang (‘El desvetllar de l’aurora’), defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions. El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament. La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència. Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com Novalis, Schelling, Hegel, Schopenhauer, etc. Heidegger renovà algunes idees seves. Escriví, també, Mysterium magnum (1623), Der Weg zu Christ (‘El camí vers Crist’, 1624), etc.