De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat (1480-81) i esdevingué superior dels ermitans (1482); traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione (1489). Interessat pel lul·lisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí. Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1486-87), hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims (1491), orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa. A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà primer vicari apostòlic de les Índies Occidentals (1493) i com a tal acompanyà Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica. Morí essent abat comendatari de Sant Miquel de Cuixà. Indegudament li ha estat atribuïda la paternitat del Llibre d’amoretes , versió catalana d’un opuscle anònim francès de sabor franciscà.
Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Diplomàtic i eclesiàstic.