És la primera revista filològica dels Països Catalans; aparegué el desembre del 1901. En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica (contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment). El gener del 1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de Revista mensual de filologia, folklore i literatura, però l’hagué d’interrompre aviat, en esclatar la guerra civil, el 1936.