i Albert Bonet i Marrugat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Albert Bonet i Marrugat

literatura lit i història eclesiàstica hist ecl
Eclesiàstic i escriptor.
Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1894 — Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1974

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona; es doctorà en teologia (1917) i en filosofia (1930). Canonge de Barcelona (1948). Fundador, el 1931, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou consiliari general fins el 1936. Refugiat a Roma i després a Pamplona, hagué d’abandonar un quant temps la zona de la Junta de Burgos. El 1945 fou nomenat secretari de la direcció central de la Junta Nacional d’Acció Catòlica Espanyola. Fou expert en la comissió pontifícia de l’apostolat seglar en la preparació del concili II del Vaticà i col·laborà en les primeres reaccions de Gaudium et Spes. El 1963 dimití tots els càrrecs i retornà a Barcelona. Entre altres obres, publicà Doctrina de Suárez sobre la libertad (1927), La doctrina sobre la libertad en las controversias, De auxiliis del siglo XVI, Un viatge de cara als joves (1931), El que és i espera ésser la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1933) i La Acción Católica antes y ahora (1960).

Llegir més...