Fou designat (1201) un dels caps de la quarta croada; i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble. Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara. Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia. S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica (1204); efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia. Concedí la investidura del futur ducat d’Atenes a Odó de la Roche, i la de Morea a Guillem de Champlitte. Davant l’ofensiva búlgara contra els estats llatins (1205), d’acord amb l’emperador de Constantinoble Enric I, prengué l’ofensiva i fou mort a la regió del Ròdope. Amb afeccions literàries, atragué a la seva cort de Monferrato i a Orient trobadors provençals.