Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid./>Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”./>Féu edicions crítiques de clàssics castellans./>La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento (1903), que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives. Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España (1907), l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento: Hernando Alonso de Herrera (1920), Las bacantes o los orígenes del teatro (1921), El teatro escolar del Renacimiento español , i la inacabada Historia de la filosofía española (1908). Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906) amb un estudi sobre Tirant lo Blanc .
Adolfo Bonilla y San Martin
© Fototeca.cat
Erudit i assagista castellà.