Professor de botànica a la Sorbona (1887). Fundà la “Revue générale de Botanique” (1889) i el laboratori de biologia vegetal del bosc de Fontainebleau. És autor de treballs sobre l’adaptació de les plantes a la vida de diferents altituds i sobre la síntesi dels líquens, que ell afirmava haver aconseguit, d'Éléments de botanique (1889), de Nouvelle Flore de la France pour la détermination facile des plantes (1887), feta en col·laboració amb Georges de Layen, i d’una extensa Flore complète illustrée en couleurs de France, Suisse et Belgique (1911-34; en 12 volums), obra en part pòstuma, completada i acabada de publicar per Robert Douin.