Començà estudis de dret, però aviat es dedicà a la crítica cinematogràfica, que exercí en publicacions periòdiques. En 1957-61 estudià cinema a l’Escuela Oficial de Cinematografia. Després del fracàs econòmic dels seus dos primers films —Brandy, el sheriff de Losatumba (1963) i Crimen de doble filo (1964), feu de professor i productor cinematogràfic. El seu retorn a la direcció (Hay que matar a B, 1973) no tingué l’acolliment que el film mereixia, però sí, en canvi, Furtivos (1975), que fou premiada a Sant Sebastià, La sabina (1979) i Río abajo (1984). El 1987 recuperà la presència d’Imperio Argentina a Tata Mía i posteriorment dirigí Niño nadie (1997) i Leo (2000, premi Goya a la millor direcció el 2001). També produí i dirigí la sèrie televisiva Celia (1992).
En 1994-98 presidí l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, el 2007 fou elegit president de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) —càrrec que ocupà fins el 2011— i el 2008 ingressà a la Real Academia de la Lengua.
Fundador el 1995 d’una editorial especialitzada en el cinema, publicà El caballero d’Arrast (1990), assaig sobre el director Harry d’Abbadie d’Arrast, Diccionario de cine español (1998), Cine, arte y artilugios en el panorama español (2002, amb M. Barrientos i E. Sánchez), La pintura en el cine, el cine en la pintura (2003). És també autor dels volums de contes Camisa de once varas i Navidad, horrible navidad, ambdós publicats el 2003. L’any 2002 fou guardonat amb el Premio Nacional de cinematografia.