i Borbó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Borbó

SinònimBourbon (fr), SinònimBorbón (es), SinònimBorbone (it)
Dinastia dels Borbó de la Casa Reial de França

genealogia geneal
Nom de diferents dinasties sortides totes de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).

Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna (llevat la de Parma, la qual depenia en certs aspectes de la d’Espanya), ha estat donat l’apel·latiu de Casa de Borbó o Casa de França. Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França. D’aquesta Casa de Borbó, se’n consideraven caps els reis i els pretendents de França fins el 1883; després, els pretendents carlins espanyols fins el 1936, i, finalment, l’exiliat rei d’Espanya Alfons XIII i el seu fill l’infant Jaume, duc de Segòvia. Tots els descendents del primer duc de Borbó, portin o no portin aquest cognom, pertanyen a una mateixa nissaga o raça, la dels Capets, però no a una mateixa casa ni a una mateixa dinastia, ni tan sols a una mateixa família, en el sentit restringit d’aquest mot.

Dinastia dels Borbó-Anjou, de la Casa Reial d’Espanya

Actualment, només dues de les cases dels Borbó donen caps d’estat de monarquies constitucionals, Luxemburg i Espanya. A Luxemburg, el casament de Carlota, gran duquessa de Luxemburg, amb Fèlix de Borbó-Parma (1919) situà com a monarques del ducat el seu fill Joan (1964-2000) i el seu nét Enric (des del 2000). A Espanya, el dictador Francisco Franco s’instituí cap d’estat després de guanyar la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i denegà el títol de rei d’Espanya a Alfons XIII i al seu fill Joan de Borbó i de Battenberg, però el 1969 designà el fill d’aquest, Joan Carles, successor seu com a príncep d’Espanya. Fou proclamat rei el 1975 com a Joan Carles I d'Espanya, i regnà fins el 2014, que fou succeït per Felip (Felip VI d’Espanya).

Col·laboració: 
AFE
Data de revisió: 
2014-06-19
Llegir més...