Situació i presentació
El municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.
La població i l'economia
L’evolució de la població (borrassanencs) és la característica de la comarca: un creixement marcat a partir del segle XVIII (de 346 h el 1718 a 479 h el 1787) fins arribar a un màxim de 874 h el 1860. Després davallà fins a 476 h el 1991, i recuperà població el 2001 (547 h) i el 2005 s’arribà a 586 h.
El territori és gairebé tot planer i ben conreat, llevat d’alguns sectors ondulats amb petits boscos de pins i alzines, sobretot a migdia. D’economia eminentment agrícola i ramadera, els conreus, llevat de petites feixes de regadiu (hortalisses) vora la riera d’Àlguema, són de secà, de cereals, i alfals principalment; les oliveres i la vinya es troben en regressió. Té importància econòmica la cria de bestiar porcí, i també el boví, especialment per a la producció de llet, i l’oví. Hom acut al mercat de Figueres.
El poble de Borrassà
El poble de Borrassà, a 73 m d’altitud, centra el territori municipal. El 2005 tenia 518 h. El poble ocupa una extensió considerable, amb carrers estrets, una ampla plaça Major prop de l’església, i ravals als extrems forans. L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és un edifici del segle XVIII que aprofità, en una gran part de les parets mestres, elements defensius de l’antic castell o fortalesa de Borrassà, esmentada des de la primera meitat del segle XIV, a més d’elements d’una església anterior, altmedieval (probablement del segle X, amb filades d’opus spicatum). De grans dimensions, la façana és barroca, profusament decorada amb relleus de pedra calcària. El campanar, bastant alt, té forma octagonal, és ornamentat i coronat per un cos també octagonal més reduït. Prop de la façana, a l’espai de l’antic cementiri, avui passeig públic, hi ha una creu de terme gòtica amb l’escut probablement dels Creixell.
El Mas Brascó, a tramuntana del poble, enlairat, és un notable casal del segle XVI, amb portal adovellat i finestres d’arc conopial goticorenaixentistes, amb el mateix escut de la creu de terme. Cal Batlle és una gran casa pairal dels segles XVIII i XIX, a migdia de la població.
El poble celebra la festa major petita en honor de sant Sebastià al gener, i la festa major d’estiu el 9 i 10 de juliol, on un dels actes més singular són les competicions de xanquers. També se celebra al municipi la festivitat de Sant Andreu el cap de setmana proper al 29 de novembre.
Altres indrets del terme
Vilamorell
El veïnat de Vilamorell és format per masies esparses vora la riba esquerra de la riera d’Àlguema, 1 km a llevant de Borrassà, a tocar de l’autopista. El 2005 hi vivien 33 h. Els masos són dels segles XVI-XIX, alguns reformats modernament. El lloc de Vila Morelli figura com a propietat del monestir de Sant Pere de Rodes, en un precepte del rei Lotari del 982. El 1108 el prevere Esteve i els seus nebots donaren al priorat de Lledó un alou situat a Vilamorell.
Creixell
El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.
L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.
El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.
Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).
El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli.
La història
La vila rural de Borrassà i la seva església de Sant Andreu, del comtat de Besalú, s’esmenten ja en un document del 817 (“Sancti Andreae quae fundata est in villa Borraciano, in territorio bisuldunense”), deposició de testimonis celebrada a Borrassà amb la presència de dos missi de Lluís el Piadós, l’arquebisbe Nifrid de Narbona i el bisbe Crispià de Nimes, i altres personalitats, referent a la delimitació de la vila de Bàscara, possessió de la mitra gironina. El document és important per l’escassetat de fonts escrites sobre la comarca en èpoques tan remotes. El 1020 el comte Bernat Tallaferro llegà al seu fill Berenguer les seves possessions del terme de la parròquia de Borrassà.
El priorat augustinià de Lledó exercí el dret de patronat sobre la capellania curada de Sant Andreu de Borrassà, i posseí dominis dins el poble i el terme, com el mas de la Riba, béns confirmats per Calixt II el 1123. El poder temporal dels priors era important i tenien un batlle de sac encarregat de la recaptació de Borrassà.
La família Creixell posseïa el castell o la força de Borrassà en nom de la corona, i el lloc formava part de la baronia de Creixell. El 1392 passà per venda als Sagarriga, i era sota el poder d’aquest llinatge encara al segle XVII. Durant la guerra contra Joan II, el monarca assetjà Borrassà (1468), fidel a la Generalitat de Catalunya, però l’arribada de les tropes del duc de Lorena en provocà la retirada.