Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera (1783). Exercí a Bràfim i després a Sabadell (1787), d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal. Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa. Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila (1548-1716), amb anotacions fins el 1747. És autor d’Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim, Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell: 1787-1804 (1944), Memorias de Sabadell antiguo y su término (1882) i Sucesos de mi vida, text perdut utilitzat el 1880 pel seu biògraf August Rius i Borrell. Dels seus treballs mèdics cal esmentar Topografía médica de Sabadell (1789), Razones médicas para eximir a los sexagenarios de la observación del ayuno eclesiástico (1816), inici d’una orientació geriàtrica, i els seus estudis de malalties epidèmiques, especialment la memòria sobre l’epidèmia de verola del 1787. Porta el seu nom la institució cultural Fundació Bosch i Cardellach.