Es dedicà al comerç i fundà a Barcelona la sastreria El Águila, que obrí nombroses sucursals. L’any 1860 rebé les nocions doctrinals bàsiques del proteccionisme i el lliurecanvisme. Seguí la polèmica de Joan Güell i Ferrer amb el capdavanter de l’escola lliurecanvista Luis Pastor. Amb la revolució del 1868 (La Gloriosa), les doctrines econòmiques de la llibertat mercantil internacional s’introduïren dins l’administració. Proteccionista, lluità contra tota mena de reforma lliurecanvista i fundà el Fomento de la Producción Nacional (1869), entitat que havia de comprendre centres similars escampats arreu d’Espanya i amb seu principal a Madrid, presidida per Joan Güell i Ferrer, i en fou nomenat secretari. Per dissensions sobre l’establiment del cap de la línia marítima regular a Filipines, entre Cadis o Barcelona, Bosch, partidari de Cadis, se separà de l’entitat i fundà el Fomento de la Producción Española (1876) sota la presidència de Josep de Letamendi. El 1877, per iniciativa de Manuel Duran i Bas, es fusionaren ambdues institucions. Organitzà nombroses manifestacions per tal de defensar les idees proteccionistes. Fou diputat a corts en diverses legislatures, en representació dels districtes de Vic i del segon de Barcelona-capital, sempre per defensar la causa del proteccionisme. Malgrat tot, foren aprovades les bases de Laureà Figuerola. L’any 1892 organitzà, amb l’asturià Luis Adaro i el basc Zaracondegui, un moviment proteccionista que patrocinà nombrosos actes a Bilbao i a Madrid. Organitzà també conferències d’arts i oficis a Barcelona. És de remarcar, sobre qüestions de comerç internacional, el llibre La conveniencia de un concierto económico entre las distintas naciones de raza española (1889). Pòstumament els fills li editaren Discursos y escritos (1929).
Pere Bosch i Labrús
© Fototeca.cat
Advocat.