Fill de rics propietaris rurals, estudià art i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona. Afeccionat a la caça, a la pesca, etc, visqué a les seves propietats dels Pirineus i féu freqüents viatges, sobretot al Llenguadoc. Ja en plena maduresa, publicà els primers treballs literaris: contes, descripcions, records, etc, que recollí a Records d’un excursionista (1887), narracions d’intenció costumista i de trama molt senzilla, nascudes de l’observació i del coneixement directe de la vida rural, del lèxic i de les formes populars del llenguatge, amb tendència a la divagació erudita i a l’actitud idealista i sentimental pròpia del Romanticisme. Uns altres reculls del mateix estil són Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890), Tardanies (1892), etc. Les seves novel·les L’hereu Noradell (1889), Montalba (1891), L’hereu Subirà (1893) i Lena (1894), oposades al naturalisme, intentaven tanmateix de superar el costumisme folklòric. Publicà treballs d’erudició, especialment sobre etimologies gregues, botànica, agricultura i folklore, etc, sovint aplegats dins els reculls de narracions o inserits en aquestes. Com a col·laborador de La Renaixença contribuí a difondre l’interès pel muntanyisme.
Carles Bosch de la Trinxeria
© Fototeca.cat
Escriptor.