Carles Botet i Vehí

(Barcelona, 1898 — Barcelona, 1987)

Militar.

Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República. El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat. Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya. Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l’abril del 1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.