Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica. Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una il·lusió cúbica que demana espai. El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra. Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal. Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’emperador Otó II, de la casa de la ciutat, i el retaule del Santíssim Sagrament, de l’església de Sint Pieter, ambdós a Lovaina (1464-68).