Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona. El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában (‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’). També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia (Los sentimientos de inferioridad, 1934) i per la literatura catalana i la història catalana (Violante de Hungría, 1942). S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio Marañón, tal com ho exposà en el llibre Polémica contra Marañón (1933). Professà en diverses universitats llatinoamericanes i a Alemanya.