Després d’iniciar-se com a operador i productor de films documentals, es convertí en un especialista en aquest gènere cinematogràfic amb Les Raquetteurs (1958), Pour la suite du monde (1962), Entre la mer et l’eau douce (1966), Les enfants du néant (1968), L’Acadie, l’Acadie (1972) i Les ordres (1974, premi a la millor direcció el 1975 als festivals de Canes i del Canadà). És considerat un dels millors cineastes del cinema directe i pioner de l’estètica càmera en mà.