Activista cultural de la Catalunya del Nord. Fou mobilitzat per lluitar a la Primera Guerra Mundial, on començà a escriure els primers versos que publicà a la revista Muntanyes Regalades (1916-19). Posteriorment col·laborà amb algunes proses costumistes a Quaderns tunisencs, Vallespir (1931-32), Revue du Roussillon (1933) i Nostra Terra (1936-38), i col·laborà també a les revistes Tramontane, Almanac Català Rossellonès, Le Cri Céretan i Lo Gai Saber, amb assaigs i crítiques literàries, entre les quals sobresurten les “Notes sobre Francis Jammes” (1969). Fou membre de La Colla del Rosselló i del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, a més de secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or. Amic personal i deixeble de Josep Sebastià Pons, la seva obra poètica, recollida al volum L’ocell de les cireres (1957), es caracteritza per la seva musicalitat i pren com a tema principal la natura, que el poeta presenta feliç, neta i despreocupada, i on la quotidianitat es converteix en el motiu únic de molts dels poemes. Publicà un recull de narracions poètiques de caire costumista sobre la vila i els personatges de Ceret (Històries del veïnat, 1965), la peça de teatre de tema pastoral i fantàstic La neu (1970), i un recull de proses autobiogràfiques que prenen com a motiu principal l’experiència de soldat a les trinxeres (Els tres ocells, 1979). També és l’autor de l’assaig biogràfic La vie et l’oeuvre de Mossèn Esteve Caseponce (1948). El 2003 se’n publicà un volum d’Obres completes.