Hi participaren delegacions oficials de 44 estats. Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional: el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments. Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White . El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la constitució d’una unió internacional de pagaments per a la compensació, dirigida per un banc de caràcter supranacional, i reflectia la convicció de Keynes en el control de l’economia mitjançant les manipulacions monetàries. El pla White proclamava la tornada indirecta al patró or i la constitució d’un banc internacional que respectés l’autonomia de les polítiques monetàries dels estats i que acompliria les funcions de cambra internacional de compensació. La positura dels EUA, que prevalgué, reflectia la situació d’un estat que posseïa les dues terceres parts de les reserves d’or. El pla White, més ortodox, tenia ensems un caràcter estabilitzador, enfront del caràcter expansiu del pla Keynes. Els acords signats pels 44 estats no foren ratificats posteriorment pels estats socialistes.