Fou professor de geodèsia, mecànica racional i càlcul infinitesimal a la Universitat de Pavia (1852). El 1863 fou encarregat d’organitzar i dirigir la cració de l’Institut Politècnic de Milà, del qual fou director, i hi ensenya hidràulica i mecànica racional. Dirigí els “Annali di Matematica Pura e Applicata” (1867-77) i fou secretari del ministeri d’instrucció pública. Els seus treballs més importants desenvolupen la teoria dels invariants, i introduí a Itàlia l’obra de Karl Gustav Jacobi i de Cailey en La teoria dei determinanti e le sue applicazioni (1854), les funcions el·líptiques, les equacions algèbriques, etc.