Fou advocat. Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intel·lectual i social de l’època; adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novel·lística Die Schlafwandler (‘Els somnàmbuls’, 1929-32), on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918. Influït per James Joyce, escriví la novel·la Der Tod des Vergil (‘La mort de Virgili’, 1941), que acabà a l’exili; en ella, el poeta llatí, vell i desil·lusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior. A més d’altres novel·les, escriví també assaigs.