Doctor en filosofia i lletres, publicà estudis d’arqueologia (Les terres valencianes durant l’època romana, 1963) i d’història (La València preromàntica d’Alexandre de Laborde, 1969). Formà part del moviment de recuperació cultural valencià dels anys cinquanta a l’entorn de l’Editorial Torre. La seva poesia comprèn, entre d’altres, els reculls Ala encesa (1950), Retrobament (1960, Premi València de Poesia), Cant al meu poble (1969), Poeta en darrer cant (1985) i Testimoni i ofrena (1988). Fou president de la Secció d’Història i Arqueologia de la Societat Lo Rat-Penat i secretari general (1966-73) de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, càrrec per al qual fou nomenat el 1973. El 2000 rebé el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana.