Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies. Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim (1862-64), Coblença (1865-67), Sondershausen (1867-70), Berlín (1878-80 i 1891-1910), Liverpool (1880-83) i Breslau (1883-90). Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn. Escriví un gran nombre d’oratoris (Die Birken und die Erlen ['Els bedolls i els verns’, 1859]; Gesang der Heiligen Drei Könige ['Càntic dels tres sants Reis’, 1864]; Odysseus, 1872; Gustav Adolf, 1898), tres òperes (Scherz, List und Rache, ['Joc, astúcia i venjança’, de Goethe, 1858]; Loreley, 1863; Hermione, 1872), tres simfonies i tres concerts per a violí; compongué música per a violoncel i orquestra sobre la melodia de l’oració jueva Kol Nidreis (1881), i música de cambra, peces de piano, de violí, i lieder.