El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància. Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà (1863) a estrenar a Linz (1868) el final de Die Meistersinger, abans de la seva representació a Munic. Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875. Malgrat els seus èxits com a improvisador a l’orgue, les seves obres no eren apreciades ni pel públic ni per la crítica; només alguns mestres cèlebres, entre els quals Mahler, es proposaren de fer-les conèixer. Cal tenir en compte la diferència que hi ha entre les seves obres publicades en vida (exporgades per consell dels seus amics) i les edicions íntegres publicades després de la seva mort. Gran simfonista, deixà 122 obres, gairebé totes numerades i amb data; entre elles cal citar: 10 simfonies numerades de la 0 a la 9 (1865-96) (tercera, Wagner; quarta, Romàntica; novena, inacabada), un quintet de corda (1879), un Te Deum (1881-84), 3 misses (1864-76) (la número 2 per a cors i instruments de vent), un rèquiem (1848-49), salms, etc.
Anton Bruckner
© Fototeca.cat
Compositor i organista austríac.