En plena Renaixença, les seves obres constituïren un exemple de la consciència de l’època sobre l’estreta vinculació entre història i identitat col·lectiva. El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà Cronicón de Barcelona. Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la religiosa y militar orden de los caballeros del Temple desde su origen hasta su extinción, en tres volums (1888-89), i, la seva obra més important, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713-1714, en dos volums (1871-72). Es tracta d’una obra força desordenada i amb un dèficit molt important pel que fa a les fonts i els documents utilitzats. Tot i així, és un llibre imprescindible perquè constitueix l’únic recull existent de molts documents actualment perduts.