Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” (1893). Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres. Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe. Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française (1880-1925), Le roman naturaliste (1883), L’évolution de la critique (1890), Les époques du Théâtre français (1892), L’évolution de la poésie lyrique (1894) i Honoré de Balzac (1906).