Entre les seves obres destaquen Les étapes de la philosophie mathématique (1913), L’expérience humaine et la causalité physique (1922), Le progrès de la conscience dans la philosophie occidentale (1927) i De la connaissance de soi (1931). Manifestà un intel·lectualisme criticista i matemàtic, ampliat, però, per una anàlisi de les condicions de l’esperit, que el portà a definir la realitat espiritual com a realitat creadora, en un intent de superació de les implicacions que comporten tant l’espiritualisme acrític com l’empirisme o el positivisme.