Foren branques principals les dues de Brunsvic-Lüneburg (1252-1388 i 1428-1705), la darrera de les quals donà lloc a la branca electoral (1692) i després (1714) reial de Hannover, la de Brunsvic-Grubenhagen (1279-1596), la de Brunsvic-Göttingen (1286-1437) i la de Brunsvic-Wolfenbüttel (1318-1806). El 1806, arran de la dissolució del Sacre Imperi, el duc de Brunsvic-Wolfenbüttel es convertí en sobirà de Brunsvic, i en morir sense fills el darrer duc (1884), el ducat havia de passar a la branca reial de Hannover, que havia estat expulsada (1866) del tron pels prussians, però Bismarck s’hi oposà i nomenà regent del ducat el príncep Albert de Prússia, fins el 1913, que el ducat tornà a la branca de Hannover.