Dirigí les revistes “Die Welt”, “Der Jude” i “Die Kreatur”. Creà un institut per a l’educació dels jueus adults, i col·laborà en la traducció alemanya de l’Antic Testament (1924-54). En temps de Hitler fugí a Palestina, on treballà per l’entesa arabojueva, i fou un dels dirigents del moviment yihud. Orientà la seva reflexió vers els temes de la filosofia de la religió i de la mística jueva, sobretot dels hassidites. La idea bàsica del seu pensament és la relació jo-tu, en la qual radica l’autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció de la fe religiosa, de l’home, de la psicoteràpia i de la filosofia social: Ich und Du (‘Jo i Tu’, 1923), Die chassidischen Bücher (‘Els llibres dels hassidites’, 1928), Què és l’home (edició hebrea, 1942), Begegnung. Autobiographische Fragmente (1960).