Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novel·la Belaja Gvardija (‘La guàrdia blanca’ 1925). La seva millor obra, però, és Master i Margarita (‘Mestre i Margarida’, 1928-40), que fou publicada pòstumament (1967). Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat: Poslednije dni (Puškin) (‘Els últims dies [Puškin]', 1940).