La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin. Però a partir de l’exili (1920) derivà vers un lirisme més accentuat. Conreà també el conte i la novel·la, fidel al realisme rus del segle XIX: Khram solnca (‘El temple del sol’, 1907-11), Gospodin iz San Francisco (‘El senyor de San Francisco’, 1915). Rebé el premi Nobel de literatura (1933).