Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht. Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia; rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals. Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren (‘Psicologia dels animals’, 1920), Traité de psychologie animale (1952), Prolegomena van een anthropologische Fysiologie (‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965).