i Francesc Cabana i Vancells | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Cabana i Vancells

Francesc Cabana i Vancells
© Fototeca.cat
economia econ i dret dr
Advocat i especialista en temes econòmics.
Barcelona, 13 de desembre de 1934

Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària: La banca a Catalunya (1965), Bancs i banquers a Catalunya (1972), El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978), Banca Catalana. Diari personal (1988) i Caixes i bancs de Catalunya (4 vol., 1996-2000); amb l’economia catalana en general: Catalunya i l’economia: dues preocupacions (1983), Les multinacionals a Catalunya (1984), Fàbriques i empresaris (4 vol.,1992-94), 37 anys de franquisme a Catalunya. Una visió econòmica (2000); i amb la burgesia catalana: La burgesia catalana (1996) i Episodis de la burgesia catalana (1998).

Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 vol., 1989-92), col·labora al diari Avui com a comentarista de l’actualitat econòmica. També ha publicat Cròniques de Guinea Equatorial (1995) —impressions fruit de l’estada en aquest país en 1988-92 com a consultor del Banc Mundial—, i SA Damm. Mestres cervesers des de 1876 (2001). Ha exposat a 25 anys de llibertat, autonomia i centralisme (2002), Madrid i el centralisme. Un fre a l’economia catalana (2003) i Espanya, un pes feixuc (2012) la seva visió de les difícils relacions entre Catalunya i l’ordenament institucional de l’Estat espanyol en el vessant econòmic.

Els anys de l’estraperlo (2005), basteix una crònica històrica i econòmica a partir d’uns personatges i una trama en principi de ficció, però que ressegueix molt de prop fets històrics, fórmula que ha emprat també en El cabaler de Cerdanya (2007), Les catedrals del cotó (2008) i Por i diners (2009).

Altres estudis i assaigs són La saga dels cotoners (2006), Cien empresarios catalanes (direcció, 2006), La fallida del Banc de Barcelona (2007), La cultura de la cobdícia (2009), sobre les causes de la crisi financera del final de la primera dècada del segle XXI, El crepuscle de les caixes (2013), sobre l’esfondrament del sistema de caixes d’estalvis catalanes, la història gràfica La Catalunya emprenedora en imatges (2010, en 4 volums) i Deu èxits de l'economia catalana (2016).

És patró de la Fundació Catalana des de la seva creació (1979), i el 1983 en fou elegit president. Vocal de la Fundació Enciclopèdia Catalana des de l’abril del 1999, al gener del 2011 en fou elegit vicepresident.

Entre els anys 2008 i 2011 fou vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès, i al març d’aquest any en fou elegit president, succeint Oriol Bohigas i Guardiola, càrrec que ocupà fins al març del 2014.

L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2016-03-07
Llegir més...