Situació i presentació
El petit municipi de les Cabanyes, de 1,1 km2 és situat a la plana, a la zona central de la comarca. Limita al N i a l’W amb Vilobí del Penedès, a l’E amb la Granada, al S amb Vilafranca del Penedès i al SW amb Pacs del Penedès. El poblament, per raó de la petitesa del terme, és concentrat. Hom pot accedir-hi per la carretera local de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí. L’estació de ferrocarril més propera és la de Vilafranca. El terme és drenat pel torrent de la Torreta, tributari del torrent de la Rovira i de la riera de Ribes.
La població i l’economia
La població (cabanyencs) ha estat sempre molt migrada. En el fogatjament del 1553 es registren 7 focs. A partir del segle XIX, però, i gràcies al conreu de la vinya, augmentà bastant i assolí els 360 h el 1860. El 1900 n’hi havia 366, 361 el 1950, 371 el 1970, 320 el 1981, 411 el 1991 i 682 el 2005. La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura. Els conreus són de secà i predomina la vinya en quasi la totalitat de les terres. Les poques terres que resten sense vinya són ocupades per cereals i llegums. Les activitats ramaderes es donen a molt petita escala i només és destacable la cria de conills. Hi ha petites indústries.
El poble de les Cabanyes
El poble de les Cabanyes és situat a 252 m d’altitud, i dista 2,5 km del cap comarcal. El 2005 tenia 682 h empadronats. L’església parroquial és dedicada a sant Valentí i fou bastida el 1912 en un estil neomedieval. Els barris de l’Albornar i de Can Mateu són molt propers al cap de municipi, al NW i N d’aquest respectivament. Celebra la festa major d’estiu el primer diumenge d’agost i la festa major d’hivern el diumenge proper al 14 de febrer.
Josep Torras i Bages, que fou bisbe de Vic, nasqué el 12 de setembre de 1846 al Mas Gomà del terme de les Cabanyes.
Altres indrets del terme
El lloc històric de més interès del terme és la capella romànica del cementiri, antiga parròquia de Sant Valentí, situada uns 250 m a llevant del poble. És una església d’una sola nau amb absis semicircular llis, edificada al segle XI; hi ha capelles posteriors afegides a banda i banda de la nau principal. El campanar és de cadireta, refet en la part superior, i la porta és a migdia, on s’habilità el cementiri. A l’interior, hom ha trobat pintures murals de datació no gaire concreta i restes d’aprofitament de materials molt més antics, com carreus, una possible ara i restes d’un paviment de mosaic, de rústegues tessel·les, probablement paleocristià. Escampats pels voltants de la capella s’han trobat nombrosos fragments de ceràmica iberoromana. L’església és documentada a partir de l’any 1056, com a situada al lloc dit la Pera, en terme del castell d’Olèrdola, prop de la Granada. El coll de la Granada era el límit de Sant Valentí per la banda de llevant, segons una escriptura del 1066. A migdia limitava amb Castellmoç (castro Mocione), a ponent amb el terme de Pacs i a tramuntana amb el de Sant Martí. L’orde de l’Hospital s’establí a Sant Valentí abans del 1135 i hi instal·là la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes o del Penedès, que fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya. Adquirí riquesa per les moltes donacions que va rebre dels cavallers de la comarca, de les quals és significativa la de Guillem de la Granada, que li donà el seu alou de Viladellops, segons testament de l’any 1198. Tingué comanadors propis del 1162 al 1798. El 1306 s’efectuà el trasllat definitiu de la comanda hospitalera a Vilafranca del Penedès, si bé la casa de les Cabanyes continuà essent de la jurisdicció de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i s’encomanà a un prior la cura de la parròquia del lloc, no sense la protesta dels feligresos, que repetidament feien retret que, essent el prior resident a Vilafranca, era visible la seva desatenció per l’administració dels sagraments i la celebració dels oficis, situació que continuà fins a l’exclaustració dels hospitalers, al segle XIX. Els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes.