Consta de quatre parts: la Gran Cabília, la Petita Cabília, la Cabília de Col·lo i la Cabília Oriental. La Gran Cabília
, limitada a l’oest per la vall del riu Isser i a l’est i sud-est per la vall del riu Soummam-Sahel, és un massís muntanyós molt accidentat, amb un nucli format per roques precambrianes, i al sud les calcàries modernes i els gresos, que formen el mont Djurdjura (2.308 m al Lalla Khadidja), el qual s’estén d’est a oest en una doble carena de crestes serrades. És una de les àrees més poblades d’Algèria, i és habitada per amazics sedentaris, que practiquen una agricultura primitiva i pobra. Nombrosos poblats són agrupats als cims de les crestes muntanyoses. La capital de la Gran Cabília és Tizi Ouzou. La Petita Cabília
és formada pel hinterland
de Bugia, i és accidentada per la cadena dels Babors (2004 m). És habitada per amazics (més arabitzats que els de la Gran Cabília), que es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia. La Cabília de Col·lo
, situada al nord de la cadena de Numídia, és una regió de massissos cristal·lins i volcànics, i és habitada per pastors sedentaris. La Cabília Oriental
és constituïda pel massís d’Edough (1.008 m) i per les muntanyes que envolten la plana de Bona, i és habitada per ramaders sedentaris. La regió de les Cabílies, de població majoritàriament amaziga, és la que ha conservat en la forma més pura la llengua i els costums amazics
. Quant a la conquesta francesa (des del 1830), els cabilencs hi oposaren una forta resistència. La Petita Cabília fou ocupada el 1853. La Gran Cabília se sotmeté després de la campanya del mariscal Randon (1857), el qual hi construí la ciutadella de Fort Napoléon (anomenada més tard Fort National i avui El-Arbaa-Nath-Irathen). La població autòctona s’aixecà (març-octubre del 1871), i una vegada sufocada la revolta, la tasca de pacificació hagué d’ésser començada de nou: unes 500.000 ha foren consfiscades als cabilencs i distribuïdes a nous colons europeus, que les detingueren fins a la independència. A partir del 1955 les Cabílies es convertiren en un continu focus d’insurrecció, i més tard (1963-65) tingueren un important paper en la política algeriana amb llur enfrontament al president Ben Bella.