El 1420 es casà amb la seva cosina Violant de Prades. El 1432 formà part del grup majoritari que a les Corts s’oposà a les constitucions sobre censals i violaris. Després de la desfeta de Ponça (1435), fou nomenat capità general de l’estol que anà de reforç a Nàpols. Havent tornat a Catalunya presidí el braç militar al parlament de Barcelona i a les corts de Tortosa (1442-43). Al servei de la generalitat, en produir-se el conflicte del 1462 es posà al costat de la reina; però, traït pels seus vassalls, fou capturat a Hostalric i dut a Barcelona. Per contra, el seu germà bastard, Ponç de Cabrera, que era al seu servei, continuà al costat de la generalitat. Alliberat en un canvi de presoners, cuità a posar-se al costat de Joan II, del qual fou conestable. Participà en la batalla de Calaf (1465). Quan morí, l’enemic ocupava gairebé totes les seves possessions.