Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols. Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties. Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena (mort el 1470), lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó (mort el 1550), lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols. Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial.