Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra. És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils (fibres artificials) i de productes manufacturats. És el primer port francès. Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval: l’església gòtica de Notre-Dame (segles XIV-XVI) i la torre Du Guet (segle XIII). A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne. El 1347, després d’un setge d’onze mesos, fou conquerida pels anglesos (el conegut episodi dels sis burgesos que es lliuraren a Eduard III per salvar la ciutat és commemorat en el monument de Rodin Els burgesos de Calais, del 1895), que la retingueren fins el 1558, any que Francesc de Lorena, duc de Guisa, la conquerí per a França. Ocupada per Felip II de Castella el 1596, fou tornada a França pel tractat de Vervins (1598). Estigué ocupada pels alemanys en 1940-44.
Des del 1994 un túnel de 50,5 km amb sortida al municipi de Coquelles, proper a Calais, comunica França amb la Gran Bretanya per sota del canal de la Mànega mitjançant ferrocarril de passatgers i mercaderies, així com mitjançant els transbordadors amb sortida des del port. La proximitat d'ambdós ha atret immigrants i refugiats a la ciutat i als seus voltants, els quals cerquen accedir il·legalment a la Gran Bretanya, motiu pel qual hom ha aixecat tanques als accessos tant del port com del túnel L’any 1999, hom habilità, al municipi veí de Sangatte, un espai administrat per la Creu Roja on es concentraven i s’acollien en condicions acceptables aquestes persones. Fou tancat el 2002 a causa de l’acumulació d’acollits, que en depassà la capacitat, i també per les pressions britàniques, que veien la instal·lació com un estímul a la immigració il·legal. Malgrat el tancament, no cessà l’arribada d’immigrants i refugiats, bàsicament procedents del Pròxim Orient, l’Afganistan i Àfrica, que establerts en els camps improvisats coneguts com “la jungla” de Calais, han protagonitzat episodis de violència recurrents amb la policia. Un nombre indeterminat d'immigrants ha mort en l’intent de travessar el túnel. Al febrer i al març del 2016 el govern francès començà a desmantellar el camp per a transferir-ne la població a centres d’acolliment temporal distribuïts pel territori francès, cosa que desfermà noves revoltes per la resistència dels immigrants i refugiats a allunyar-se dels accessos als túnels. Ordenat expressament pel govern francès, a l'octubre començà el desmantellament definitiu del camp. En aquest moment hom n'estimava la població entre unes 7.000 i 9.000 persones.