i Pere Calders i Rossinyol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders
©
literatura lit, periodisme period i dibuix dib
Escriptor, periodista i dibuixant.
Barcelona, 29 de setembre de 1912 — Barcelona, 21 de juliol de 1994

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.

El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí , i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l’home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc .

Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres , redactà “Fascicles Literaris” (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya , La Nostra Revista i Pont Blau . El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions ( Gent de l’alta vall , 1957; Demà a les tres de la matinada , 1959; Aquí descansa Nevares , 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà: Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L’honor a la deriva (1992) i les novel·les L’ombra de l’atzavara (1964, premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les seves col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, premi Crítica Serra d’Or), selecció dels articles d’opinió publicats a la secció ‘El davantal’ de l' Avui .

L’any 1979 el muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom , sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l’humor, un extraordinari to líric.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.

Hom ha publicat pòstumament Cartes d’Amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l’edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny , escrites a inicis i a finals dels anys seixanta, respectivament.

Col·laboració: 
FVa / LlBG
Llegir més...