Governador de Sonora (1912-19), on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà. Fou secretari de governació (1920-23) del nou president Obregón, el qual succeí (1924). Prosseguí la seva política de reformes (reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana), la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit. Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent restat el polític més influent del país, després de l’assassinat del president Obregón (1928) participà de nou en el govern, com a ministre de finances; féu aprovar la llei Calles , per la qual era abandonat el patró or. Oposat, però, a la política del president Lázaro Cárdenas, fou expulsat del país (1936), i redidí als EUA fins el 1941.
Plutarco Elías Calles
© Fototeca.cat
President de Mèxic (1924-28).