Callosa de Segura

El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons

© Fototeca.cat

Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.

Situat al vessant occidental de la serra de Callosa; la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats. Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla. Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent. Hom conrea el 87% del terme (2 150 ha), un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació: la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana. L’aigua superficial rega 1706 ha, i l’elevada, la resta. El 45% dels conreus són d’horta, dedicada tradicionalment al cànem (que hom va substituint per carxoferes), a més de blat, kenaf , blat de moro, patates i fruita i verdura primerenca. Els cítrics ocupen 850 ha. El secà (336 ha) l’ocupen el guaret i els ametllers. Domina el règim d’explotació directa. La indústria (35% de la població activa) deriva de l’agricultura: les del cànem, fabricació d’espardenyes i de xarxes són tradicionals; les de conserves vegetals són en plena expansió. És un centre comercial de segona categoria, amb fira i mercat setmanal. La ciutat (15 552 h agl [2006], 19 m alt.) és al raiguer oriental de la serra, sota un antic castell, on han estat fetes troballes de l’edat del bronze. D’origen islàmic, se separà del terme d’Oriola el 1572 i esdevingué vila reial el 1638; el 1835 fou erigida en cap de partit judicial, capitalitat transferida poc temps després a Dolores. El 1925 obtingué el títol de ciutat. L’església arxiprestal de Sant Martí, de tres naus amb columnes corínties, és una obra renaixentista cabdal de Francesc Ripoll, acabada el 1553, en el moment d’esplendor inicial del bisbat d’Oriola. Hi ha, a més, un antic convent franciscà. Dins el terme hi ha el poble de Los Dolores de Callosa i les entitats de Callosilla, Cartagena, El Cementerio, el Palmeral, San José y la Vereda de los Cubos.