Penetren al terme les serres d’Oltà (586 m), límit occidental, i de cap Toix (299 m), prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet. El penyal d’Ifac (332 m), un dels punts més interessants del litoral valencià, n'ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987. Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila.
L’activitat marítima (pesca, transport, contraban), afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del s. XIX, un augment notable de la població. L’activitat econòmica tradicional ha estat la pesca. La indústria arrenca de la factoria romana de garum , les restes de la qual són els anomenats Banys de la Reina; dins el segon quart del s. XX hi funcionava encara una almadrava. Un terç del terme, força accidentat, no és conreable, i és cobert en gran part d’ermàs, pastures i garriga. Les 780 ha de secà constitueixen tota la superfície conreada, especialment ametllers i garrofers; les 100 ha de vinya són presidides pels riuraus, on era fet el procés d’assecatge del raïm. Les salines de l’estany residual darrere Ifac sembla que no són explotades a causa del turisme (69 % de la població activa), que ha esdevingut l’activitat més important i causa del gran creixement demogràfic dels darrers vint anys.
La vila ( calpins ; 20 m alt.) és sobre una esquena de muntanya, no vora la mar; se'n conserva la muralla. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és gòtica, amb elements mudèjars.
Aspecte de la vila de Calp (Marina Alta) al sector de les marismes
© C.I.C - Moià