Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya (FESAC). Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31 de juliol de 1936 fins al 1939), s’oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos. Col·laborà en La Terra (1921-36) i en Terra Lliure (1937). En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia.