Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi (1842) i de Santa Maria del Mar (1844) i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè (1853). Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església: 67 misses; dos oratoris (El descenso de la Virgen en Barcelona i La última noche de Babilonia); una òpera (Il Solitario); música simfònica, de cambra i per a teclat. És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental. Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.